Después de escribir ayer el artículo sobre el estancamiento de las acampadas, sabiendo que se un tema de actualidad y que minuto a minuto las cosas van cambiando. Hoy ha habido una masacre policial. Todo empezaba a las 7 del mañana, cuando los Mossos d'Esquadra(policia nacional catalana) han rodeado los acampados en la Plaza Cataluña, y los han intentado convencer de que abandonaran la plaza para que fuera limpiada. Después de que agentes de la policía y gente de la acampada intentaran llegar a un acuerdo para dejar que la brigada de limpieza hiciera su función, y no conseguirlo, han empezado los primeros empujones y arrinconamientos. A partir de este momento, el twitter se ha convertido en una herramienta para convocar a las masas y hacer que la policía no se saliera con la suya. La plaza empezaba a llenarse de personas que venían como respuesta del SOS mandado por twitter. Los Mossos viendo que la plaza se llenaba de gente, ha empezado a intentar cerrar las vías de acceso al recinto. Una vuelta la brigada de limpieza ya había finalizado su tarea, que según dicen era limpiar, aunque no creo que un ordenador o unas firmas a favor de la reforma electoral ensuciaran mucho. Se disponían a salir los camiones cuando los protestantes han hecho lo posible por pararlos. Y es aquí donde empieza el conflicto. La policía a empezado a cargar contra los indignados con violencia (soles hay que ver las imágenes) y a disparar bolas de plástico para asustar a la multitud. Después de conseguir que los camiones pudieran salir, la policía a intentado retirarse, sin embargo, eso sí, dejando alguna que otra patada y porrada por el camino, más de las que ya había repartido.
Ha sido un acto violento, y sin ningún sentido. Podemos llegar a entender que el motivo sea la hipotética celebración de la Victoria del Barça en la final de mañana, y la peligrosidad de tener bombonas de gas, y otros objetos peligrosos en una plaza donde pueda llegar a haber muchísima gente, entre los que estén los desjuiciados que siempre intentan aprovecharse y hacer de una celebración una ocasión para destrozar y pegarse. Pero de esos motivos a los actos que esta mañana se han vivido en Barcelona hay un buen trozo. En resumen, las represalias han sido desmesuradas.
viernes, 27 de mayo de 2011
Violència policial
Desprès de escriure ahir l'article sobre l'estancament de les acampades, i sabent que es un tema d'actualitat i que minut a minut les coses van canviant. Avui ha hagut una massacre policial.
Tot començava a les 7 del matí, quan els Mossos d'Esquadra(policia nacional catalana) han rodejat els acampats en la Plaça Catalunya, i els han intentat convèncer de que abandonaren la plaça per a que fora netejada. Després de que agents de la policia i gent de l'acampada intentara arribar a un acord per a deixar que la brigada de neteja fera la seua funció, i no aconseguir-ho, han començat les primeres espentes i arraconaments. A partir d'aquest moment, el twitter s'ha convertit en una ferramenta per convocar a les masses i fer que la policia no s'isquera amb la seua. La plaça començava a plenar-se de persones que venien com a resposta del SOS manat per twitter. Els Mossos veient que la plaça es plenava de gent, ha començat a intentar tancar les vies d'accés al recinte. Una volta la brigada de neteja ja havia finalitzat la seua tasca, que segons diuen era netejar, encara que no crec que un ordenador o unes firmes a favor de la reforma electoral, embruten molt. Es disposaven a eixir els camions quan els protestants han fet el possible per parar-los. I es ací on comença el conflicte. La policia a començat a carregar contra els indignats amb violència (soles cal vore les imatges) i a disparar voles de plàstic per a espantar a la multitud.
Després d'aconseguir que els camions pogueren eixir, la policia a intentat retirar-se, però, això sí, deixant alguna que altra patada i porrada pel camí, més de les que ja havia repartit.
Ha sigut un acte violent, i sense cap trellat. Podem arribar a entendre que el motiu siga la hipotètica celebració de la Victòria del Barça en la final de demà, i la perillositat de tindre bombones de gas, i altres objectes perillosos en una plaça on puga arribar a haver moltíssima gent, entre els quals estiguen els destrellatats que sempre intenten aprofitar-se i fer d'una celebració una ocasió per a destrossar i pegar-se. Però de eixos motius a els actes que aquest matí s'han viscut a Barcelona hi ha un bon tros. En resum, les represalies han sigut desmesurades.
Enllaç:
Tot començava a les 7 del matí, quan els Mossos d'Esquadra(policia nacional catalana) han rodejat els acampats en la Plaça Catalunya, i els han intentat convèncer de que abandonaren la plaça per a que fora netejada. Després de que agents de la policia i gent de l'acampada intentara arribar a un acord per a deixar que la brigada de neteja fera la seua funció, i no aconseguir-ho, han començat les primeres espentes i arraconaments. A partir d'aquest moment, el twitter s'ha convertit en una ferramenta per convocar a les masses i fer que la policia no s'isquera amb la seua. La plaça començava a plenar-se de persones que venien com a resposta del SOS manat per twitter. Els Mossos veient que la plaça es plenava de gent, ha començat a intentar tancar les vies d'accés al recinte. Una volta la brigada de neteja ja havia finalitzat la seua tasca, que segons diuen era netejar, encara que no crec que un ordenador o unes firmes a favor de la reforma electoral, embruten molt. Es disposaven a eixir els camions quan els protestants han fet el possible per parar-los. I es ací on comença el conflicte. La policia a començat a carregar contra els indignats amb violència (soles cal vore les imatges) i a disparar voles de plàstic per a espantar a la multitud.
Després d'aconseguir que els camions pogueren eixir, la policia a intentat retirar-se, però, això sí, deixant alguna que altra patada i porrada pel camí, més de les que ja havia repartit.
Ha sigut un acte violent, i sense cap trellat. Podem arribar a entendre que el motiu siga la hipotètica celebració de la Victòria del Barça en la final de demà, i la perillositat de tindre bombones de gas, i altres objectes perillosos en una plaça on puga arribar a haver moltíssima gent, entre els quals estiguen els destrellatats que sempre intenten aprofitar-se i fer d'una celebració una ocasió per a destrossar i pegar-se. Però de eixos motius a els actes que aquest matí s'han viscut a Barcelona hi ha un bon tros. En resum, les represalies han sigut desmesurades.
Enllaç:
jueves, 26 de mayo de 2011
La transformació "Toma la calle"
Revolució, això es el que es viu aquestos dies en Espanya. Al menys es això el que volen transmetre les "organitzacions" de @acampadasol i la resta d'acampades. Però es això el que s'està vivint de veritat? Tot començà en una manifestació organitzada en Madrid per l'organització "Democracia real ya". Aquest moviment va prendre el nom de 15m. La gent estava indignada per la situació política i econòmica que es viu. Per eixe motiu decidiren acampar en "La puerta del Sol". Aquest moviment va evolucionar fins fer un efecte dominó, i contagiar l'esperit revolucionari a altres ciutats. Moltes places es varen convertir en acampades de gent indignada.
Fins ací tot clar. Però el problema ve, quan es passa de un moviment que demanava entre altres coses la reforma de la llei electoral, a convertir-se en una acampada on la vida es diferent que en la resta de la ciutat. Una acampada on pots anar per a debatir, raonar, discutir, cantar, cridar, fer activitats... Un lloc on pots anar a ballar, fer ioga, fer debats sobre drets...Una acampada on pots imaginar-te la vida que desixes, s'ha convertit en un lloc on somiar. Reclamar injustícies. Que per altra banda està molt be. Però s'està perdent l'objectiu inicial, s'està perdent el nord. Entre elles mateixa, ja comença a aparèixer diferencies. Des de "Democracia real ya" comencen a desvincular-se un poc dels moviments d'acampades, ja que pareixen dormir en un mar de somnis i de reivindicacions.
No se si aquestes accions passaran a l'historia, hi ha gent que les compara amb el maig del 68, no soc historiador, però pense que, ho agafen forma i elegissen un objectiu clar, o com aparegueren, desapareixeran.
Enllaços per a més informació:
Fins ací tot clar. Però el problema ve, quan es passa de un moviment que demanava entre altres coses la reforma de la llei electoral, a convertir-se en una acampada on la vida es diferent que en la resta de la ciutat. Una acampada on pots anar per a debatir, raonar, discutir, cantar, cridar, fer activitats... Un lloc on pots anar a ballar, fer ioga, fer debats sobre drets...Una acampada on pots imaginar-te la vida que desixes, s'ha convertit en un lloc on somiar. Reclamar injustícies. Que per altra banda està molt be. Però s'està perdent l'objectiu inicial, s'està perdent el nord. Entre elles mateixa, ja comença a aparèixer diferencies. Des de "Democracia real ya" comencen a desvincular-se un poc dels moviments d'acampades, ja que pareixen dormir en un mar de somnis i de reivindicacions.
No se si aquestes accions passaran a l'historia, hi ha gent que les compara amb el maig del 68, no soc historiador, però pense que, ho agafen forma i elegissen un objectiu clar, o com aparegueren, desapareixeran.
Enllaços per a més informació:
martes, 12 de octubre de 2010
Els inicis
Tot comença i tot acaba. En alguns moments tens el poder de decidir quan començar una cosa o quan acabar-la. Però en altres moments eixa dessició no la tens a les teves mans.I quan finalitza allò que volies, notes un vuit al teu interior, notes un sentiment que abans no el tenies. En eixos moments es quan veus pasar tots els teus records al seu costat i comences a valorar allò que abans no valoraves. Però açò passa una i dues voltes, perquè el ser humà, com deia un professor de filosofia, es un animal de costums.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)